Aquest web utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació.
Cultius de vegetació ràpida que es tallen i es soterren al mateix lloc on s’han sembrat. Podem fer la incorporació del cultiu quan està tendre (essent un adob en verd com a tal), o un cop ja s’hagi mort i acabat el cultiu (que ja no actuarà com a “adob”).
En aquest sentit serà interessant tenir en compte la finalitat del nostre adobat:
a) Activ...
Cultius de vegetació ràpida que es tallen i es soterren al mateix lloc on s’han sembrat. Podem fer la incorporació del cultiu quan està tendre (essent un adob en verd com a tal), o un cop ja s’hagi mort i acabat el cultiu (que ja no actuarà com a “adob”).
En aquest sentit serà interessant tenir en compte la finalitat del nostre adobat:
a) Activar la vida microbiana (mineralització i alliberació de nutrients de la Matèria Orgànica del sòl), hi posarem adob tendre, ric en cel·lulosa.
b) Augmentar el contingut en humus l’incorporarem molt lignificat. Aquest seria el cas de la palla i el rostoll dels cereals.
1. SEMBRA:
2. PREPARACIÓ DE LA TERRA:
ha de ser acurada i opcionalment es pot aportar 10 t/ha de femÆ ja que es recuperarà al enterrar l’adob en verd LES REFARDES
3. SEGUES:
4. L’ENTERRAT FINAL:
És molt important tenir en compte la humitat del sòl i de la biomassa que incorporem, ja que si per exemple el sòl està a un 20% d’humitat i la biomassa a incorporar a un 5% pot provocar fermentacions indesitjades. Si el sòl està sec, no deixarem assecar gaire la vegetació i l’incorporarem de seguida. En canvi si la terra és molla deixarem que s’assequi força o ho incorporarem mica en mica. La situació ideal seria incorporar aquesta vegetació quan:
Tot i que es disposa d’un gran nombre d’espècies, les 3 famílies més utilitzades són lleguminoses, gramínies i crucíferes.
*Es poden utilitzar soles o acompanyades, sempre que l’associació sigui compatible
Lleguminoses: per la capacitat de fixar Nitrogen. Trèvol, favó, moreus, veça sativa, veça villosa, trepadella, fenigrec, pedrerol, faves, tramussos, guixa, etc..
Gramínies: gairebé sempre associades a lleguminoses, permet obtenir més biomassa: ordi, sègol, civada, tritical, etc..
Crucíferes: són rústiques i es poden usar com a plantes pioneres per començar el procés de regeneració de la terra, ja que les seves arrels penetren a terres dures i compactades. Tenen un ràpid desenvolupament, adequades quan disposem de poc temps, capacitat nematicida, bona mobilització de les reserves minerals del sòl (sobretot K), adaptabilitat als sòls pobres, aporten reserves minerals de capes profundes. Ex: colza, nap, mostassa blanca o rave farratger (molt bones perquè apart inhibeixen la proliferació de nemàtodes patògens)
Altres cultius interessants: gira-sol (compostes): resisteix la sequera i explora el subsòl, facèlia (Phacelia tanacetifolia, hidrofil·làcies), el fajol (Phagopyrum esculentum, poligonàcies) són indicats en sòls bruts pel seu, poder “netejant”. (secreten toxines desherbants). Té un creixement ràpid. Poc exigents (excepte en aigua). Vegetació abundant. Produeix molta massa radicular.; mostassa
Sotscategories