XIRIVIA

Origen: JMª Gamisans. La Guixa, Osona.

Originària d'Euràsia deriva per efectes de la millora genètica humana de la Xirivia silvestre (Pastinaca sylvestris). El nom de pastanaga, usual a Catalunya, deriva de Pastinaca ja que en temps antics el consum de xirivia preponderava per sobre del de pastanaga o safanòria (Daucus carota).

La xirivia és una planta bianual de fulles compostes i piloses. L'arrel és gruixuda de color groc o taronja però més pàl·lid que en la pastanaga. Floreix amb la inflorescència típica de les apiàcies i té uns fruits plans amb ales que encerclen la llavor.

Es pot consumir crua o cuita. Resisteix molt bé el fred.

Sembra: directa. Necessita poca calor a l'estiu per a madurar; es sembra entrant la primavera a climes més freds, i es cullen a la tardor.  A climes mediterranis es pot sembrar a finals d'estiu i collir a la primavera. Germinació molt lenta (4-5 setmanes). Es poden aclarir fins a 10-15cm. Com la pastanaga necessita terrenys flonjos (amb gran quantitat de sorra) i sense adob fresc, en cas contrari les arrels es poden bifurcar.

Lloc i any de collita:  Mas Serrarica, La Guixa (Osona) 2020