FAJOL o BLAT SARRAÍ

Se’n troben referències al SXVII a la zona nord-oriental catalana. Té un port d’uns 80 cm i flor blanca. Sembra sobre rostoll, durant l’agost. Cicle molt curt. Molt interessant com alimentació humana i animal (garrins i aviram) tant el gra com farratge. També com adob en verd i és molt mel·lífera.

Dosi de sembra: 40kg/ha

El conreu és senzill, se sembra en crestalls un cop ha passat el perill de glaçades, d'abril a maig. No tolera l'entollament de l'aigua al terreny. Té un cicle d'uns 70 o 80 dies, moment en què es pot collir amb una recol·lectora de cereals. Els rendiments màxims arriben a 2.500 kg/Ha.

El fajol no pertany a la família de les gramínies (a diferència del blat, el sègol, l’ordi o la civada). El fajol és una poligonàcia, i de fet si mireu un gra de fajol podreu veure que té una forma curiosa, com una mena de piràmide en miniatura. Els camps de fajol són plens de flors a l’estiu que després donen lloc al fruit, el gra de fajol. És un cereal de cicle curt que es planta a principis d’estiu i es cull a la tardor. És molt poc productiu comparat amb els cereals citats, per això el seu preu a la botiga és més elevat.

En general, el valor nutricional del fajol és considerablement superior al dels cereals. Els hidrats de carboni són el seu component principal, però també conté proteïna i diferents minerals i antioxidants.

Una de les coses més curioses del fajol és que tolera molt malament els pesticides i altres tòxics que es fan servir habitualment als conreus intensius. El més habitual és, si ha estat tractat amb químics, que es mori. A Catalunya, tradicionalment aquesta planta es feia servir de pinso per als animals i, en èpoques de fam, se’n feia pa. A partir dels anys vuitanta, però, va començar a adquirir prestigi, sobretot per la qualitat de la seva farina. Es cultiva principalment a la Garrotxa i al Pla de l’Estany, afavorida per la riquesa mineral del sòl volcànic i una pluviometria abundant, així com en alguns punts del Berguedà i el Bages. A Catalunya el trobem sota diferents noms: blat serrat, blat cairut o cairat, blat negre, ferrat, fajol, blat sarraí, etc. cosa que demostra que el seu cultiu ha estat molt estès a casa nostra.

Hem de dir, però, que costa trobar fajol d’origen català a les botigues i a les fleques perquè el fajol que ve del nord d’Europa (a un preu molt més competitiu) acostuma a desplaçar-lo. 

Productor: Cal Pauet, L’Espunyola (Berguedà), 2019

Podem fer brots o germinats de tot tipus de llavor, a qualsevol època de l'any i NO són especials per aquest ús, sinó que podem fer servir exactament les mateixes llavors que per sembrar a l'hort.

Els germinats i brots de fajol tenen un alt contingut en lecitina,responsable de controlar el colesterol dolent, neutralitza toxines ipurificar el sistema limfàtic el consum habitual ajuda a disminuir la sobrecàrrega de feina del fetge, cuidar el cervell i contribuir a millorarestats d’ansietat, depressió i fatiga. Els germinats i brots de fajol son una bona font de proteïnes (contéels 8 aminoàcidsessencials),flavonoides, carotenoides i vitamina E, destaquen a més pel seucontingut en vitamines de grup B, molt importants per la producció de glòbuls vermells ila cura del sistema immunològic.

No conté gluten i és apte per celíacs; conté rutina, un component que impedeix la coagulació de la sang.